En el llac de Maracaibo, al nord-est de Veneçuela, els llampecs esclaten casi sense interrupció durant 200 nits a l’any. Això és així ja que per una banda els vents calents i humits del Carib xoquen amb l’aire fred dels Andes, el que dóna lloc a turmentes. Per l’altra, hi ha llacs amb bosses de petroli i aiguamolls, on s’emet gran quantitat de metà per la descomposició de la matèria orgànica, en el flux dels corrents d’aire anteriorment mencionats. Això fa que el metà s’acumuli a l’interior dels núvols, el qual debilita les propietats aïllants de l’aire dels núvols que haurien de frenar l’activitat elèctrica. Per tant, els períodes de llampecs són llargs i recurrents.
Curiositat: Els antics yukpa creien que les espurnes de llum blava, rosa i blanca, es produïen quan les cuques de llum xocaven amb els esperits dels avantpassats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada