Investigadors dels Instituts Nacionals de Salut de EE.UU. han desenvolupat una vacuna que, en els assajos amb monos, ha evitat l’infecció per a les dos espècies més mortíferes del virus i, a més, confereix protecció front el subtipus del 2007.
Un grup d’investigadors americans han aconseguit fer realitat el vell somni de la física dels líquids: barrejar l’aigua i l’oli. Ho han aconseguit mitjançant una nanopartícula que té una cara hidrofòbica i una altra hidrofílica, d’aquesta manera es col·loca a l’interfase entre l’oli i l’aigua i estabilitza les emulsions. A més, pot actuar com a catalitzadora. Aquest avenç, també ha permès accelerar les reaccions de la barreja, optimitzant així el refinament de biocombustibles. 
Qui no s’ha llepat els dits després de menjar xocolata amb xurros? Doncs fins ara els japonesos, però gràcies a l’empresari Hideto Maeda ho podran fer. Aquest a exportat la xocolateria madrilenya San Ginés a Tokyo.
El 24 Themis està ubicat en el cinturó entre Mart i Júpiter i presenta una coberta de gel a la superfície. Fins l’actualitat es creia que els asteroides orbitaven massa pròxims al Sol per contenir aigua, ja que per les condicions de buit de l’espai l’aigua es sublima ràpidament.
El gel que presenta l’asteroide podria resultar de l’emergència de gel subterrani que surt per fractures superficials.
Una col·laboració entre científics russos i americans ha donat lloc a la creació d’un nou element molt pesat, el Ununseptio 177. Per a l’obtenció d’aquest van bombardejar àtoms de berkeli amb àtoms de calci. Però dóna lloc a un element inestable súperpesat i en una fracció de segon decau a un element més lleuger.
Aquest descobriment ha permès omplir el forat de l’únic element que faltava fins el 118 i conèixer amb més detall els elements pertanyents a la anomenada illa d’estabilitat.
El nou planeta estria ubicat a la zona exterior del núvol de Oort, a un any llum de nosaltres, l’extensa regió esfèrica de runes que rodeja el Sistema Solar. John J. Matesen ha detectat unes anomalies en aquesta regió les quals podrien ser causades per la presència d’un planeta, amb una massa que podria arribar a multiplicar per quatre la de Júpiter.
La teoria ens diu que els plantes es formen en el disc de gas i pols que rodeja una estrella jove. Aquest disc, rota en la mateixa direcció que l’estella. Així, és lògic esperar que els planetes que es formen a partir del disc segueixin aquesta tendència. Però aquests nous
plantes posseeixen òrbites desalineades de l’eix de rotació de les estrelles mare.
Una explicació a aquest moviment n’és una teoria migratòria alternativa. Aquesta suggereix que la proximitat dels plantes a les seves estrelles no es deu a les interaccions amb el disc de pols, sinó a un procés de tira i afluixa gravitacional amb les estrelles o plantes companyes més distants. Després d’aquestes pertorbacions, els planetes són empesos a adoptar una òrbita inclinada i allargada. La fricció associada a les forces de marea fan que perdi energia cada vegada que passa a prop de l’estrella. Finalment, podria quedar assentat en una òrbita casi circular, però amb una inclinació aleatòria.
Aquest material es prem
sa, s’asseca i es sotmet a diversos processos fins aconseguir un material ric en fòsfor, silici, calci i magnesi que al tenir una composició similar a l’os mineral. És òptim per a la medecina regenerativa que s’encarrega de reparar o reemplaçar, parcial o totalment, els teixits.
A més, té l’avantatge que al tenir cations biològicament actius, com el magnesi, ajuden a la posterior biomineralització del sòlid, pel que no es requereix una segona operació per extreure l’implant.
El 22 de gener de 2010 va tenir lloc una tempesta geomagnètica sense precedents, segons el telescopi Tesis i l’Institut rus de Física Lebedev, de nivell 7 sobre 10. Aquest ha estat un valor màxim en els últims cinc anys i equival a la suma de les emissions durant l’any 2009; no és res més que un avís o exemple d’un futur.
Aquestes tempestes tenen efecte directe sobre els sistemes globals de subministrament d’energia, la navegació dels satèl·lits i les emissions de ràdio. Per tant, en una societat tant vinculada i depenent a aquestes, pot tenir efectes catastròfics. 
Un informe finançat per la NASA i publicat per l’Acadèmia de Ciències dels Estats Units (NAS), preveu que si el cicle solar és la meitat de lo violent que s’espera, les grans ciutats es quedaran a les fosques i sense energia. L’any previst per a aquest esdeveniment és l’any 2012, curiosament el mateix any en què els Maies auguren la fi del món.
Tindran raó els maies amb la seva teoria catastrofista?
etmana Santa, on es parla molt dels ous de Pasqua i lo bonics que són, fixeu-vos amb els del zanante norteño, el arao común i les jancas. Les marques que es poden veure procedeixen dels àcids de la bilis i de la destrucció dels glòbuls vermells. Aquestes es formen a la fase final del període de 20 hores, durant el qual, l’ou està a la glàndula coclear de l’oviducte. Així, aquestes marques tenen la finalitat de camuflar i identificar (per a què aus que viuen en colònies localitzin els seus ous).
En el llac de Maracaibo, al nord-est de Veneçuela, els llampecs esclaten casi sense interrupció durant 200 nits a l’any. Això és així ja que per una banda els vents calents i humits del Carib xoquen amb l’aire fred dels Andes, el que dóna lloc a turmentes. Per l’altra, hi ha llacs amb bosses de petroli i aiguamolls, on s’emet gran quantitat de metà per la descomposició de la matèria orgànica, en el 
flux dels corrents d’aire anteriorment mencionats. Això fa que el metà s’acumuli a l’interior dels núvols, el qual debilita les propietats aïllants de l’aire dels núvols que haurien de frenar l’activitat elèctrica. Per tant, els períodes de llampecs són llargs i recurrents.
Curiositat: Els antics yukpa creien que les espurnes de llum blava, rosa i blanca, es produïen quan les cuques de llum xocaven amb els esperits dels avantpassats.
Innovacions en el camp dels purins
Els purins són la part líquida de les dejeccions d’origen animal. Aquests són altament contaminants pels sòls i aqüífers de les zones on hi ha explotació ramadera. Per aquest motiu, dos investigadors de Valladolid, han desenvolupat una planta energètica de biomassa amb aprofitament tèrmic per tal de reduir l’impacte ambiental dels purins. Aquesta planta combina una estació energètica, la qual dur a terme la combustió de la biomassa i emet fums. Aquests són emprats per l’assecat dels fangs procedents de la depuradora de purins. L’aigua resultat del procés és utilitzada per la refrigeració de la planta.
Els humans intentem camuflar-nos amb l’entorn mitjançant la roba militar; sense massa fortuna, oi? En canv
i, si ens fixem en alguns animals com l’espècie Phyllium giganteum, la qual, quan la mires, no tens massa clar si és un insecte o una fulla.
També hi ha el Synanceja verrucosa el que sembla més un grumoll de sorra que no pas un peix.
Com sempre el regne animal ho porta a extrems inimaginables...
El retorn del Transvasament...
Avui ha sortit a la premsa una noticia que m’ha sorprès bastant. A
- Sahul Manor, expert en assumptes hídrics: “Seria una forma prometedora d’ajudar a les zones que necessiten aigua al sud de l’Ebre”
- Juan Cotino, conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Vivenda: “A Israel ha permès augmentar la riquesa del sud on s’ha produït un ressorgiment dels regadius”. "El dessalatge ha de ser sempre la última de las opcions i únicament ha de contemplar-se quan s’hagin esgotat totes les possibilitats d’aconseguir aigua potable per altres medis".
- Joseph Shalhevet, coordinador d’Organitzacions Internacionals del Ministeri d’Agricultura i Aigua d’Israel: “No té sentit dessalar abans d’utilitzar l’agua de superfície, i traslladar-la a zones on els recursos hídrics són deficitaris".
Per últim i la millor de les perles: “A Israel no es va començar a dessalar fins haver esgotat tots els recursos naturals disponibles".
Aquí queda...
L'article sencer a: http://bit.ly/ag979k
Un any més L’objectiu directe d’aquestes jornades rau en la màxima promoció i difusió de la formació i activitats que ofereix la universitat als estudiant de la província, per tal d’aconseguir que aquests s’engresquin amb el centre i hi estudiïn. També permet conèixer el campus, amb els seus centres i instal·lacions esportives.
Les JPO estan directament organitzades per
Els alumnes arribaran a la facultat o escola del seu interès, ja sigui Ciències, Econòmiques, Dret, Politència, Infermeria, Lletres, Eduació i Medicina.
Un cop hi estiguin, els hi esperen xerrades sobre els estudies, tallers de demostració, conferències, etc. A més a més, davant la facultat de Ciències en el campus Montilivi hi haurà uns estands exposició.
Per tant, recordeu, el divendres 19 de
