El 24 Themis està ubicat en el cinturó entre Mart i Júpiter i presenta una coberta de gel a la superfície. Fins l’actualitat es creia que els asteroides orbitaven massa pròxims al Sol per contenir aigua, ja que per les condicions de buit de l’espai l’aigua es sublima ràpidament.
El gel que presenta l’asteroide podria resultar de l’emergència de gel subterrani que surt per fractures superficials.
Una col·laboració entre científics russos i americans ha donat lloc a la creació d’un nou element molt pesat, el Ununseptio 177. Per a l’obtenció d’aquest van bombardejar àtoms de berkeli amb àtoms de calci. Però dóna lloc a un element inestable súperpesat i en una fracció de segon decau a un element més lleuger.
Aquest descobriment ha permès omplir el forat de l’únic element que faltava fins el 118 i conèixer amb més detall els elements pertanyents a la anomenada illa d’estabilitat.
El nou planeta estria ubicat a la zona exterior del núvol de Oort, a un any llum de nosaltres, l’extensa regió esfèrica de runes que rodeja el Sistema Solar. John J. Matesen ha detectat unes anomalies en aquesta regió les quals podrien ser causades per la presència d’un planeta, amb una massa que podria arribar a multiplicar per quatre la de Júpiter.
La teoria ens diu que els plantes es formen en el disc de gas i pols que rodeja una estrella jove. Aquest disc, rota en la mateixa direcció que l’estella. Així, és lògic esperar que els planetes que es formen a partir del disc segueixin aquesta tendència. Però aquests nous
plantes posseeixen òrbites desalineades de l’eix de rotació de les estrelles mare.
Una explicació a aquest moviment n’és una teoria migratòria alternativa. Aquesta suggereix que la proximitat dels plantes a les seves estrelles no es deu a les interaccions amb el disc de pols, sinó a un procés de tira i afluixa gravitacional amb les estrelles o plantes companyes més distants. Després d’aquestes pertorbacions, els planetes són empesos a adoptar una òrbita inclinada i allargada. La fricció associada a les forces de marea fan que perdi energia cada vegada que passa a prop de l’estrella. Finalment, podria quedar assentat en una òrbita casi circular, però amb una inclinació aleatòria.
Aquest material es prem
sa, s’asseca i es sotmet a diversos processos fins aconseguir un material ric en fòsfor, silici, calci i magnesi que al tenir una composició similar a l’os mineral. És òptim per a la medecina regenerativa que s’encarrega de reparar o reemplaçar, parcial o totalment, els teixits.
A més, té l’avantatge que al tenir cations biològicament actius, com el magnesi, ajuden a la posterior biomineralització del sòlid, pel que no es requereix una segona operació per extreure l’implant.
El 22 de gener de 2010 va tenir lloc una tempesta geomagnètica sense precedents, segons el telescopi Tesis i l’Institut rus de Física Lebedev, de nivell 7 sobre 10. Aquest ha estat un valor màxim en els últims cinc anys i equival a la suma de les emissions durant l’any 2009; no és res més que un avís o exemple d’un futur.
Aquestes tempestes tenen efecte directe sobre els sistemes globals de subministrament d’energia, la navegació dels satèl·lits i les emissions de ràdio. Per tant, en una societat tant vinculada i depenent a aquestes, pot tenir efectes catastròfics. 
Un informe finançat per la NASA i publicat per l’Acadèmia de Ciències dels Estats Units (NAS), preveu que si el cicle solar és la meitat de lo violent que s’espera, les grans ciutats es quedaran a les fosques i sense energia. L’any previst per a aquest esdeveniment és l’any 2012, curiosament el mateix any en què els Maies auguren la fi del món.
Tindran raó els maies amb la seva teoria catastrofista?
etmana Santa, on es parla molt dels ous de Pasqua i lo bonics que són, fixeu-vos amb els del zanante norteño, el arao común i les jancas. Les marques que es poden veure procedeixen dels àcids de la bilis i de la destrucció dels glòbuls vermells. Aquestes es formen a la fase final del període de 20 hores, durant el qual, l’ou està a la glàndula coclear de l’oviducte. Així, aquestes marques tenen la finalitat de camuflar i identificar (per a què aus que viuen en colònies localitzin els seus ous).
